 | | |
| | |
|
Spaces home  EL MEU PAÍS PETITPhotosProfileFriendsMore |  Tools   |
EL MEU PAÍS PETITNo ploris per una terra que lluita... LLUITA per una terra que plora...
|
|||
|
Fora dels estadis !!!!Si vosaltres, els impresentables que vareu fer el ridicul ahir a Montjuic, els que vareu posar en perill vides, reflectides en les cares de nens aficionats del Espanyol plorant quan l' incident de les bengales.
Soc del Barça però mai he entès la postura d' aquests salvatges que des de sempre conforma'n el grup dels "boixos nois".
No necessitem ni en aquest club ni en cap, persones que no sàpiguen entendrà el esport tal com es, que no siguin capassos sobretot de respectar els rivals i a las seves aficions.
Sobre als incidents en les graderies on els Boixos van llençar bengalas sobre afeccionats del Espanyol assenyalar diverses coses, primer és indignant que a una penya violenta com aquesta se li deixi entrar en un camp de futbol, quan ho tenen del tot prohibit a Can barça.
El que va passar en Montjuïc només va a servir de "carnassa" per a alguns mitjans de Madrid sobretot als mes “fexistes"i la van a utilitzar per a donar-li canya a Laporta, que es la persona que més a lluitat per a eradicar la violència dels camps de futbol i en aquest cas del Camp Nou, perque no oblidem que el president i la seva família van sofrir les amenaces d'aquests grups violents, li van fer pintades amenaçadores en la façana de la seva casa i el van obligar a ell i a tota la seva família a util.litzar un servei propi de seguretat.
"Les Brigades blanquiazules, els ultra sur, els boixos", etc, resumint , tots aquests grups faxistes no fan mes que empobrir la imatge del seu club i de tots el que l' estimem.
No hi ha res defensable amb violència, perquè es l' arma dels que no tenen altres arguments i el futbol, es esport o ho deuria ser al marge dels sentiments ideológics que tinguem uns i altres.
Ja esta be d' aquest individus que no pertanyen a res, que nomes son uns impresentables que volen divertir-se a costa de la seguretat dels demès .
Ania prou de fer l' imbecil, es vergonyos perque aixo no es defensar res, aixo es vandalisme dels que s' amagan darrera d' altres intencions per fer mal.
Visca el Barça i el esport !!
perque al fi i al cap embolicats amb qualsevol senyera som un i en un hi som tots...
Marta
El nou corresponsal de TV3 a EEUUHo va dir i te raó:
"Si la clase política catalana no aguanta un programa com aquest
es que tenim una cultura democratica molt justeta"
... i la tenim Antoni, la tenim ...
Ara els matins radiofónics son d' en Jordi Basté, de la teva mateixa escola d' honestitat
i amb el teu mateix sentiment de país.
Molta sort mestres!!
Marta
La meva CatalunyaUna vegada mes l' onze de setembre la "diada" en commemoració de la derrota en el 1714 de Catalunya en mans de les tropes Borbòniques.
Ha plogut molt fins a llavors, i com republicana no he tingut mai la necessitat de posar noms, colors, qualificatius, onejar banderes, o de destrossar principis per simples trossos de roba.
No crec en idols de fang que des de dintre o des de fora intenten manipular una Catalunya igualitària...
No m'agraden els estancats en la història que amb les seves actituds feixistes imposen lleis que delimitin la llibertat del ser humà, que coarten el dret i la capacitat de ser lliures per a exercir la condició de persones tal com ens sembli.
Unitat Nacional? Com va dir en el seu moment Buenfuente,nomes estant units respectarem les nostres diferències i identitats.
La llibertat d'un acaba on comença la dels altres i dut a tots els ambits de la vida més que una norma hauria de ser una actitud.
No em consternen ja les opinions dels " patriotes " que amb llengua viperína enverinen l'etern debat sobre identitats,sentiments de patriotisme i aquest tipus de coses que per res ens importen a la gent del carrer i sí als polítics o personatges que s'encarreguen d'enverinar-la i sodomizarla...
Presumptes periodistes que exerceixen de jutges en lloc d'informadors, manipulant a l'opinió pública en lloc d'informar. La Catalunya d'avui és una Catalunya on em sento estrangera en terra de ningú, i ningú es sent en la meva, oberta, solidària, sensibilitzada amb els problemes de tots, on tots tenim cabuda i ningú s'exclou o ho exclouen. La Catalunya acollidora en la qual es parla molts idiomes, es resa en totes les religions i vestim la pell en molts colors. Una Catalunya que ensenya i aprèn, on qualsevol cultura es tan bona com qualsevol altra, compartint Pasqua, Ramadan, o Purim en la grandesa de la diversitat. La Catalunya que li puguem deixar de llegat als nostres fills, la de la igualtat per a tots i la qual ens reconeix el dret a SER. Aquesta és la Catalunya d'avui, cosmopolita que aquesta per sobre de debats i prejudicis, que conviu en la diversitat i que parla l'únic idioma de la tolerància. La que duu el seu estendard per qualsevol part on va, que respecta i a la qual respecten perquè les úniques fronteres que delimiten al ser humà són les del cor, les altres ni són fronteres ni són barreres, perquè quant mes altes ... mes fort és la voluntat de superar-les. Com va dir en Gironella... "Som perquè ells van ser...vinguts d'arreu, que al llarg dels generacions han treballat i lluitat per preservar la nostra identitat i fer un País en llibertat " Feliç Diada catalans d' arrels i bons catalans que lluitan perque Catalunya vaigi endavant ... Marta
Manifest de solidaritat amb Espanya ...
Tinc la nacionalitat espanyola i visq a Catalunya i vull ser solidari amb la resta dels espanyols i viceversa. NO VULL ser diferent, però si vull ser i tenir els mateixos drets i les mateixes condicions de vida que tots ells. Per aixo : VULL: Que la meva I.P.C., ( l'últim del 4,10 % ) sigui el de la mitjana de tota Espanya, o sigui, el 3,80 %. Cada any és superior a Catalunya i m'allunya de la resta dels espanyols. VULL: Que un habitatge a Barcelona, valgui el mateix que una altra en qualsevol punt d'Extremadura. El cost d'una a Barcelona em permetria comprar tres a Extremadura, viure en una i llogar les altres dues i així aconseguiria incrementar els meus ingressos. VULL: Que l'aigua, que jo pago a 18,00 EUR m3, valgui igual que la d'una urbanització pròxima a València, que costa 0,20 EUR m3. VULL: Que el bitllet ordinari del Bus de Saragossa amb un cost de 0,75 EUR, sigui el que em costa a mi, que ara pagament 1,30 EUR per desplaçament urbà. VULL: Que l'Impost de Transmissions Patrimonials del País Basc, que ara està exempt, sigui igual per als meus fills quan heretin (si és que ho assoleixen), ja que a Catalunya s'aplica una escala semblant a la de l'I.R .P.F. VULL: Que la ITV , que a Melilla costa 19,00 EUR, sigui la qual jo pagui aquí en comptes dels 44,65 EUR que es la que jo pago VULL: Que de les sis sortides per carretera que té per exemple la ciutat de Madrid, siguin de pagament almenys cinc, com passa a Barcelona. VULL: Que quan els meus fills comencin el curs tinguin els llibres de text gratuits com a Extremadura i no gastar-me entre 200 i 300. euros com aquí i ara. VULL: Que la xarxa d'autopistes que travessa Andalusia, Extremadura, Murcia, Castella-la Manxa i Castella-Lleó sigui totalment de pagament i tan cara com la qual cobreix Catalunya, i no gratuïta com ara malgrat que la densitat del seu tràfic és 1/5 part de nostres autopistes. VULL: Implants dentales GRATUÏTS com a Extremadura. VULL: Per si canvi d'opinió algun dia, canvi de sexe GRATUÏT com a Extremadura. VULL: Que quan vagi a comprar un ordinador als meus fills, tingui una subvenció igual que a Andalusia, País Basc, Cantàbria, Astúries etc.… VULL: En definitiva, SER IGUAL QUE UN CIUTADÀ EXTREMEÑO, ANDALÚS, MANCHEGO, CASTELLÀ O LLEONÈS. Com pensionista, tindré uns ingressos idèntics que qualsevol altre semblant a mi. Per això, quan jo sigui IGUAL que tots els espanyols, amb tot el que em sobri, gustosament SERÉ SOLIDARI !!! Fins llavors ho sóc per força però que no em toquin els collons parlant d' igualitats ... Carta d' un noi de Capellades a TeleMadrid
Escribo esta carta a Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (sé que no va a ser así).
Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no tengan que esforzarse en usar un traductor.
He visto su documental titulado ¿Ciudadanos de segunda? ¿y saben qué? Me han hecho llorar.
Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos.
Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de la Anoia (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato.
Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua, el argentino.
Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo.
También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad.
La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que
ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia. ¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16.
¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o la Celestina? Se equivocan.
¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mi? ¡¡ Pero si es mi segunda lengua !!, la domino a la perfección,leo libros en castellano desde siempre, de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a
leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano.
No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos malos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase: Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana. ¿Qué van a hacer señores?
¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco?
¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión?
No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes.
Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores.
Por cierto,mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo. Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en valenciano: he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalan en las aulas, relegándolo, pues, al uso familiar. Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano(un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español.
No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral.
¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya.
Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores,
estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas. Además, como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el catalan, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid?
No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista.
Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice.
Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi consciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo.
Ladran, luego cabalgamos, como se dice en castellano.
Les dejo con una frase en catalán, como en su documental:
"Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància".
Arnau
Jo... sense paraules per tot plegat, peró deixo tot el meu pensament sobre aquesta cadena pública a la foto.
Ni art ni res ...
Fa poc vaig llegir els prolegòmens a una correguda quan dias abans el toro és confinat en un lloc on tot just té espai per a moure's, on li sotmeten a vexacions i tortures amb l'única fi d'afeblir-lo. Abans que entri a la plaça, el toro és conduït al tori on és patejat en els testicles diverses vegades retallant-li les banyes perquè perdi totalment el seu angle d'atac cada vegada que tracti d'envestir al matador. Les banyes del toro són derivacions de l'os frontal,amb la qual cosa quan els hi retallen perd la seva activitat anatomofisiológica, ocasionant-li un dolor intens i alterant la seva percepció de la distància. Per a disminuir-li la seva deficient visió se li cobrixen els ulls amb vaselina i se li introduïx cotó o estopa en el nas i gola per a dificultar-li la respiració. És a dir, afebleixen al toro perquè per instint natural i força brutal, els matadors no podrien si més no fer-li pessigolles a un toro en les seves reals condicions físiques. I ja no explico més aberracions a les que és sotmès l'animal ni la feina del "picador", amb una llança que acaba en un arpó de 10 cm i és d'acer punxegut tallant quin objectiu és tallar al toro els músculs del coll i l'esquena. Una mal calificada "festa Nacional" que és la vergonya de molts i ens tilda a tots pel mateix patró de sanguinaris. Ho va dir Gandhi : " La grandesa d'una nació i el seu progrés moral poden ser jutjats en la manera que tracta als seus animals" Però veient com esta últimament la societat i com es tracten a les persones que podem esperar sí a més estan en joc tants diners. Marta
BASSAS ...Gràcies mestre... i per nosaltres fins aviat !! Antoni Bassas,ha sigut durant 14 anys director del programa El mati de Catalunya Radio, un programa lider d'audiència als matins de Catalunya. El recordo retransmitin els partits del Barça, parlant de l' Estatut, del catalá, del tripartit i tantes i tantes coses que la seva manera de fer i de sentir ens ajudaba als catalans a sentirn-nos mès solidaris, menys sols i mès persones. Catalunya Radio es deixe perdre un gran professional, un "as" de l'informació, un símbol pel periodisme català, un símbol radiofònic, com porta fent la CCMA des de fa un temps, va pasar amb el Toni Clapés i Jordi Basté que ara triomfant a RAC1. Ho va dir Grasset al programa de El Club : "és el màxim valor en la radiofonia catalana" i d'altres tertulians també presents que deien que es extraordinari com a persona i com a treballador, amb gran independència, i molt entregat al servei públic i per Catalunya. No els hi agrada a les direccions que les veritats siguin a l' abast de tothom, que tothom digui el que pensa, que s' esbrini la veritat i que les coses es diguin pel seu nom. Aquest es en Bassas, per damunt una gran persona a la que vaigi on vaigi el seguirem perque ja forma part de la nostra historia, perque ens hem fet grans amb ell, i marxa per culpa d' una espanyolista renegada que enten per pluralitat enviar a galeres a TOTS els que NO tenen la seva visió Hispanocèntrica i Hispanoadicte de les coses... I a banda de la tristesa de perdre la companyia habitual dels meus matins, sento una gran preocupació per la llibertat d’expresssió i la informació independent a aquest país. Sembla que ser el millor en audiència no garanteix l’interès de l’empresa en els teus serveis. D’altres, amb menys audiència (en percentatge) però amb millor premsa i ja alguna sentència condemnatòria a l’esquena, veuen com la seva empresa si que els defensa. La dreta catòlica respectant la llibertat individual dels periodistes i l’esquerra socialista aplicant consignes de partit als mitjans públics? Qui deia que a la vida era molt important tenir bons padrins? Fins molt aviat Bassas perquè allà on siguis et buscaré per tornar a sentir ¡¡ Bon dia son les set !!
Antoni, gràcies per fer a les persones lliures
"T'estimo" d' en LLach tal com tu t'has despedit avui de tots nosaltres i tal com tu un día vas dir d' ell avui jo t' ho dic a tu " Ets un mestre i un guerrer de la pau... tan rematadament persona com la gent creu" i fins que tornis romandrem “TOSSUDAMENT ALÇATS” T' estimo Bassas Marta
Tele Tercer Reich
...esto que es un bocadillo de queso le llaman ENTREPÁ de formatge...
...esto es una panadería y sin embargo le llaman
FORN DE PÁ !!
Si senyors com l' acudit d' aquell que va anar a França...
Y esto que es queso, que se ve claro que es queso , le llamen fromage!!!!!!
Paletos, palurdos, rústicos, ordinarios, bobos, necios, ignorantes, catetos, tontos, sin sustancias, cazurros, estúpidos, incoherentes, inmorales ,idiotas y por encima de todo ANALFABETOS.
Quina pena que algú vulgui juga al seu joc, però mirant una mica més enllà,quina pena de veritat que existeixin persones que tinguin a l' abast un mitja informatiu per fer apologia de feixisme, de racisme,de falta de dignitat, de coherència i drets humans.
Perquè no es pot manipular a la opinió publica tergiversant la realitat, però així son ells, així es aquesta cadena publica, pagada amb els diners de tots que son el verí i la vergonya de tots els que es dediquen en aquesta professió. Però ho va dir Hitler: " Las grandes masas sucumbirán más fácilmente a las grandes mentiras que a las pequeñas"
Un consell: ¡¡¡ senyors..senyores de Tele Madrid, follén mas y jodan menos!!
Marta
Els il·lustres ...
No sé a que ve tot això però així parla una de les il·lustres signants del "manifest a favor del castellà", i la veritat és que a mi pesar-me no em pesa,i no sé perquè les opinions de ningú tendrien que pesar-nos als altres, quan la "llibertat d'expressió" és un dret de tots. La veritat és que mai no m'he parat a mesurar el baròmetre de l'espanyolitat, catalanitat o estupidesa de ningú, una altra cosa és la incoherència o la coherència amb un mateix i les seves actituds.
Sabut és que La Caballé, és un icone d'aquesta alta burgesia catalana que sempre s'ha sentit còmoda en una Espanya de pandereta i farbalans sense desitjar massa canvis, malgrat que de vegades surtin il·luminats com ella en el Cercle d'Economistes o en els canals autonòmics donant-les-hi d'independentistes catalans ballant al son que toquen.
Aquesta espanyola il·lustre, se sent patriota pels quatre costats, això sí, amb nacionalitat Andorrana per no haver de pagar impostos a "seu país tan estimat pels seus quatre costats", com tants d' altres que desprès fan apologia del seu espanyolisme...
A aquesta senyora caldria explicar-li que una no es pot desentendre fiscalment del seu país,que és la font amb què es cobreixen totes les necessitats i donar-nos classes de patriotisme, no sol no procedeix, sinó que és una gran incongruencia per no dir paraules majors, però avui em ve de gust estar mesurada.
Quan es va cremar el Liceu de Barcelona, aquesta il·lustre Andorrana amb llàgrimes als ulls va dir que hauria de
ser reconstruït amb els impostos de tots. De tots???... menys dels seus senyora perquè clar queda que el seu patriotisme no donava per a tant.
Sempre he dit que els catalano parlants som bilingües, però això serio entrar en un altre tema, perquè estem una mica fins la pebrotera de vídeos estil Tele Madrid , manipulats i gestionats amb fins polítics per tota aquella colla de faxistes que la dirigeixen..
Parlant de volguer, de saber, poso sempre el mateix exemple, quan vaig marxar a treballar a Egipte, vaig decidir aprendre àrab malgrat parla ángles, i que molts de els meus companys Egipcis parlessin castellà, perquè era una forma mes d'entendre el país i d'integrar-me en una societat en la qual tenia que viure i treballar.
I n'estic orgullosa d'això, perquè a través dels meus coneixements de l'idioma vaig ser capaç d'arribar fins a ells, i de descobrir un món i unes gents que no estan reflectides en les paginàs de cap diari ni en els informatius de cap cadena televisiva i és des d'aquest punt quan un adona del diferents que són les coses.
T'obre expectatives, àmplia la diversitat i descobreixes realment com són les coses i no com els altres volen que les vegis.
Aquest manifest a favor del castellà, no és només una bretolada, sinó una manera d'enfrontar-nos, i ni em vaig aturar a comentar perquè estant el senyor Boadella entre altres, és mes que considerable la falta de credibilitat del mateix i l'enfilall de mentides que estan escrites que han dut a diversos a retirar la signatura.
El senyor Boadella, un altre català il·lustre d' aquesta mena, no va perdonar que no se li lliurés "la Creu de Sant Jordi" ni se li fes director d'altres històries més, escoltin!! per mi l'hi poden quedar a Madrid tot el temps que vulguin, que bastants ressentits tenim ja per aquesta terra.
Encara recordem el seu ultima etapa en "Els juglars" quan va deixar penjats als seus 6 companys en una condemna per a aquests de 2 anys de presó, però com bé va dir després el senyor Rañe, "aquest senyor ha optat per una postura irracional que només seria capaç de entendre el seu psicòleg".
Aquest és un incís solament en la histriònica història de l'"enfant terrible" que s'ha convertit en el nen mal criat i bufó del reine, un egòlatra que mai va entendre el context polític de "La Torna" ni perquè tots els seus antics companys van actuar contra el seu intent d'apropiació de una història, amb obra teatral inclosa que de cap manera se li pot adjudicar per complert a ell, però aquesta va ser una de tantes.
I com no vull repetir-me perquè els que em vulguin entendre'm ja ho hauran fet des de sempre i els que no se'm seguiran llençant a la jugular, és tan fàcil com entendre que Espanya és un país amb una gran diversitat, tant històrica com cultural.
El problema és que amb la millor intenció del món (o no) , cada vegada resulta més incòmode i més difícil viure en català.
I si la resta no canvien la seva percepció, i resolen el seu problema, el percentatge de catalans incòmodes anirà augmentant. Perque els catalans lluny d'acoquinar-nos, lluny d'amagar-nos, donarem un pas al capdavant i exigirem: que ens acceptin tal com som, amb la total assimilació d' una cultura i un bajatge de tants segles a l' historia de Catalunya. Ja val d'etiquetar-nos els uns i els altres, que cadasqu sigui d'on vulgui, parli com li vingui en gana i desitgi que guanyi l'equip que mes l' agradi, o es passi pel forro tot plegat... Faltaria mes!! L'única cosa que necessitem és buscar un punt en comú de tant en tant para compartir tot allò que ens uneix. Fàcil no? ...
Marta
Una gran persona...
Es una de les persones mes estimades de tota l' historia del futbol, i mai ha deixat indiferent a ningú des de la seva irrupció en el món del futbol a la fi del any 90. Va ser un jugador amb una personalitat forta i determinant, que ràpidament va generar adeptes i detractors, més enllà de la seva inqüestionable qualitat com a jugador. La seva intel·ligència li permetia, quan estava sobre el terreny de joc, tenir el partit en el cap i donar-li ritme i sentit a la circulació de la pilota tal com ell volia.
En la sala de premsa s'explicava com ningú, amb un discurs clar i estructurat. Aquesta condició de futbolista cult, peculiar per alguns, va provocar que quan van arribar moments difícils per a ell, com la lesió de isquiotibiales de 1998 o el positiu per nandrolona en 2001, els seus crítics aprofitessin per a expandir remors i llegendes urbanes sobre assumptes que, a més de no tenir gens que veure amb el futbol, no eren certs.
No es va jutjar a l'esportista, es va passar factura al personatge, com sempre passa amb les gran figures, pero com sempre el temps va posar al seu lloc a tothom. Peró en Pep una persona llesta i amb una marcada personalitat no només va saber abstreure's de la pudor que emanaven certs abocadors, sinó que a més es va mantenir fidel al seu forma d'ésser i d'actuar. Ara amb ell arriba l' il.lusio, l' enyor, les ganes d' estimar i tirar endevant amb mes força aquest club que es el sentiment de tota una nació, li foti a qui li foti. Encara recordo el Barça del "Dream Team" i el Barça de les tardes d' en Migueli, d´en Neeskens,de tots aquells que sabien entendre el valor simbòlic que té aquesta samarreta per la majoria dels catalans. El nostra somni no només es guanyar , el nostre repte es lluitar, il.lusionar-nos, ser els millor no nomes en cada partit, sinó veurà que els que vesteixen els colors blau i grana la defensa'n amb honor. La mentalitat del Barça es donar-li dias de gloria al futbol, convertir el joc amb espectacle i passar a l' historia com un referent mes del catalanisme. Porta escrit als ulls la llum de l' albada i potser amb la seva honestitat,carisme, personalitat, seny, i humiltat...el seu amic i admirat Marti Marti li hagues dit :
(...)
Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer fins a l'alçada màgica del gest, ara que el gest se'm menja mitja vida i en cada mot vull que s'hi senti el pes. Pels ulls em reconec i em palpo tot i vaig i vinc per dins l'arquitectura de mi mateix, en un esforç tenaç de percaçar la vida i exhaurir-la. Pels ulls puc sortir enfora i beurem la llum ... ( ...)
Perque aixi es en Pep proper a tots els qui l' estimen, i per aixo sap que la comunicació entre l' equip es cosa de tots, si les seves paraules no arriben o no son compreses serà un fracàs perquè l' indiferència i l' indisciplina no ens serveix, no una altre vegada no.
Em plorat masses vegades per herois de fang que no han valgut la pena, s' han enfotut de símbols, de colors, de sentiments i fins i tot de la dignitat de tots els que estimem aquest gran club. El Barça es mes que un club, es un crit, una veu alçada , nits de futbol a l' ombra d' una senyera que prega llibertat. En Pep torna la dignitat a aquest Barça, al Barça dels nostres avis, els dels símbols de las llibertats oprimides, al Barça del t' estimo Urruti, al Barça de Winblendon, al de Basilea, al nostra Barça de sempre... No volen un altre equip de perdedors, perquè una mentalitat perdedora porta a la desesperança i estem farts de lluitar contra molins de vent... Sort, molta sort i gracies per el teu compromís i el teu respecta, perque sense paraules sempre has sigut pel Barça la declaració d' amor mes sincera.
Aquest es en Pep Guardiola, un símbol de Catalunya per a qui Catalunya ha estat sempre el seu símbol. Gràcies i molta sort
Marta
L' impressentable de les onesNomés es un sketch del programa Polònia pero s' en va emprenyar el feixista Jimenez Losantos, defensor aferrim dels precursors de la guerra de L'Iraq i de la manca de drets humans, Aznar, Blair i Bush. Esta cabrejat des que els espanyols van votar les idees de Zapatero rebutjan les idees d'Aznar, va pensar que la majoria del país era partidària de la guerra de L'Iraq, que era més pro-USA que pro-Europa, que era més centralista que autonomista, que preferia l'arrogància a la humilitat, que es creia les mentides i les manipulacions de TVE, RNE, A-3, COPI, Onda Cero, ABC, La Razón, El Mundo... etc
Menteix sense escrúpols, falseja els fets i la posició dels altres, com fan els seus compinches de la seva publicació en línia i els seus clients ideològics del PP.
Lenin va dir que la veritat és sempre revolucionària, un dels seus col·laboradors ho citava l'altre dia exactament al revés: "la mentida és un arma revolucionària".
Jiménez Losantos és un convers, i com tot convers està fanatitzat a combatre de totes les maneres possibles allò mateix que defensava temps enrere.
Per a qui no ho sàpiga aquest senyor va ser comunista, i com en els seus temps estava imbuït d'aquesta ideologia, amb les filías i fòbies que això provoca: consciència de classe, antifascista, anticlerical, enemic del capital, rebuig de la bandera borbònica, a favor de la revolució marxista-leninista, etc. etc., és a dir, tot el contrari del que és ara.
Una mica similar a aquell jove jueu cridat Saulo que perseguia feroçment als cristians, i que a l'assabentar-se que a Damasc havia sorgit un grup d'ells munta en el seu cavall i acompanyat d'altres correligionarios es dirigeix a aquesta ciutat amb l'ànim de reprimir-los.
Pel camí se li apareix una llum que, encegant-lo, ho derroca del cavall i li increpa sobre la seva actitud.
A partir d'aquest moment, Saulo (San Pablo per als catòlics) es converteix en fanàtic en cas contrari i s'inventa l'Església que avui dia tots coneixem.
Altre cas és el de Torquemada, abans judio i després martell d'heretges i especial botxí de la religió que abans professava.
No va voler Franc entrar en la masonería i no li van fer cas? dons millor ens hagues anat a tots, al menys no hagues donat tan pel sac.
Doncs aqust personatje de Losantos igual, amb la seva particular caiguda del cavall, que de segur no va ser una llet el que es va donar, sinó un cop de cap a terra que li va fer veure totes les llums possibles e impossibles canviant-li el seny.
Va passar de comunista al patètic feixista, mentider, manipulador, histeric, envejós, irritant i irritat, agre, colèric, rabios, violent, i radical ràdio-predicador que s'ha convertit.
Desitjo que tinguem memòria històrica i no tornem a repetir les conseqüències de les intencions dels il·luminats de qualsevol signe.
Perquè aquesta és la sensació que queda: que Aznar és Déu a la sombra i Jiménez Losantos el seu profeta coix, d'un record d'un tir de Terra Lliure, potser per aixo te tan mala llet.
Fa por escoltar les mateixes paraules, arguments i intencions d'aquells franquistes sinistres, que vestits amb la seva camisa blava, van aconseguir castrar les idees de la societat assabenta reprimint-la salvatgement.
La grandesa de la democràcia és que ell podrà seguir dient el que vulgui, però no pensem que nosaltres poguem fer el mateix si gent com ell aconsegueixen algun dia el poder.
Esta enveninat i el pitxor es que es creu les seves porpies mentides, pero com va dir Winston Churchill: "Es pot enganyar sempre a un, es pot enganyar de vegades a tots, però no es pot enganyar per sempre a tothom".
Signe de CatalanitatPARAULES DE PAU CASALS A LA ONU 24 d' octubre de 1971 "Aquest és el més gran honor que he rebut en la meva vida
La pau ha estat sempre la meva gran preocupació
Ja en la meva infància vaig aprendre a estimar-la
La meva mare,una dona excepcional, genial, quan jo era noi
ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també havia moltes guerres
A més sóc català
Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra.
I va anar en el meu país on va haver les primeres nacions unides.
En aquell temps -segle XI- es van reunir en Tolousse ,avui França per a parlar de la pau,
perquè els catalans d'aquell temps ja estaven EN CONTRA DE LA GUERRA.
Per això
les Nacions Unides, que treballen únicament per l'ideal de la pau
estan en el meu cor, perquè tot el referent a la pau li arriba directament.
Fa molts anys que no toco el violonchelo en públic
però crec que he de fer-lo en aquesta ocasió.
Tocaré una melodia del folklore català:
"El Cant dels Ocells"
Els ocells... quan estan en el cel, van cantant:
Pau, Pau, Pau
i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat.
I a més neix de l'ànima del meu poble
CATALUNYA"
Jan de que vas ????
El president del Barça, Jan Laporta, va presenciar en directe la final de l'Eurocopa entre la selecció espanyola i l'alemanya. Un cop acabat el partit, a l'aeroport de Viena, es va fotografiar amb afeccionats que portaven banderes espanyoles i samarretes de 'la roja'. Fins aqui resultaria normal sabent les seves ganes sempre de caure be a tots sino fos perque el passat 16 de juny acomiadant el seu discurs a la trobada de penyes d'Olot amb un "visca Catalunya lliure!", sempre ha proclamat el seu catalanisme i no s'ha amagat a l'hora de mostrar-se a favor de l'oficialitat de les seleccions esportives catalanes. El president del Barça fins i tot va dir que era "una vergonya" que la Federació Espanyola de Futbol hagués vetat el Catalunya-EE.UU i, en una entrevista a la Cadena Ser el setembre del 2007 va assegurar que "seria un somni veure Catalunya jugant un Mundial. Escòcia ho pot fer i el Regne Unit no pateix cap crisi ni es desmembra". En la mateixa entrevista Laporta va arribar a parlar de política i va afirmar que "de vegades els catalans tenim la sensació que només servim per a pagar" i va dir de José Luis Rodríguez Zapatero que "creia que era un ferm defensor de l'estat plurinacional, però al final no ho hem vist ni de lluny". El FC Barcelona no ha volgut fer cap comentari sobre la fotografia de Joan Laporta amb seguidors de la selecció espanyola, pero des de aqui pènso que ja es hora de que aquest senyor es tregui la careta d' una punyetera vegada. Per aquesta i moltes altres coses ... Dimissio per dignitat!!!.. SI a la moció.
La vida des de els ulls d' un infant
Tenia raó la fada de Jana quan ella li demanava un moment per a tornar al passat...
He tornat a llegir el llibre " El cor damunt la sorra", no és només un conte infantil, és una d'aquestes històries que descobreixen aquesta essència de la vida que moltes vegades ens passa desapercebuda....
Un conte per a nens que ens remou les entranyes als adults...
Observar la vida des dels ulls d'un infant, assaborir cadascun dels moments que ens ofereix i mirar dintre de nosaltres cada vegada que sentim bategar el cor.
La primera vegada que li vaig llegir al meu fill vaig haver d'empassar molta saliva i moltes sensacions perquè anés una lectura amena, sense tristeses, i capaç de transmetre l'essència d'aquelles paraules tan profundament sentides.
Ahir a la nit estava sola i vaig sentir la necessitat de tornar a llegir-lo, assaborint cadascuna de les paraules que no estaven escrites i que arriben il·luminant des de la llum d'aquesta estrella on habita Jana.
Quan creixem ens adonem que la vida no és un conte de fades que hi ha moments en els que si poguéssim tornariem enrere per a no fer-ho tan malament i d'altres en els que ens preguntem en una prova d'humilitat on ens hem equivocat?
La vida en un anar i venir on et trobes amb molta gent, gent que t'han aportat vivències i altres que no han estat més que un breu alt en el camí...
Cadascun de nosaltres busca alguna cosa diferent en la vida, i amb els anys aprens que no sempre l'amor és el mes important, hi ha valors com la llibertat, la fe en un mateix i en els demés, l'amistat, la complicitat ...
Perquè pot ser que l'amor no arribi mai... o no torni mai més...
Quan llegia el llibre el meu pensament volava per cadascuna de les converses que la Jana tenia amb la seva fada, potser penseu que em falta un bull, tal vegada, però jo també tinc una fada... no sé a quin que cel s'amaga, ni com és, però és el meu confident i amb la que m'esplaio quan sento la necessitat de despullar el cor sense que després me'l trenquin en mil trossos.
De vegades és només la necessitat de sentir-se comprès i alliberat de tot el que portem dins, reparar en sentiments , en sensacions, interrogant els sentits per a poder viure els moments sense presses, sense pors, i sense desil·lusions, sense preguntar i demanar respostes... deixant-nos portar pel que ens commou per dins.
Són moments amb un mateix en els que t'adones el fàcil que és tocar el cel sense deixar de tenir els peus a la terra, compartir emocions sabent que ningú sortirà ferit, i que no totes les paraules abans dites en moments de debilitat es clavaran com estaques... aquestes que tant dolen quan s'escolten fora de temps...
M'he perdut dins del llibre i he recordat a la Marta nena, les històries que la meva mare m'explicava quan li parlava del meu amic imaginari, aquest que tenim tots quan som petits i que desapareix quan el cor creix.
Tan de bo aquest amic imaginari visqués sempre en la nostra ànima de nens, l'amic perfecte, el que ens fa els dies llargs i assolellats, el que aparta els núvols i ens asseca les llàgrimes...
Tan de bo fóssim capaços d'entendre que la vida és molt més senzilla que les històries per a no dormir que de vegades construïm al nostre al voltant , que no existen límits , espais o distàncies per a ser un mateix, per a donar-se en cada pas sense importar el que deixem enrere si no té remei... però si la llum que cadascun de nosaltres divisa des de l'horitzó...
Reconèixer que a pesar del viscut... no totes les paraules estan inventades, ni totes les mirades buides..ni totes les sensacions viscudes...
Saber que tenim les mateixes ales per a seguir volant en altres cels, nits de lluna plena per a banyar-nos en una deu d'estrelles i assecar-nos a l'ombra de l'arbre dels somnis penetrant en les seves arrels per a poder enterrar les penes i els fracassos...
En la vida no fa falta escriure els versos més bonics del món, ni que ens baixin un cel estrellat... ni que omplin els buits amb silencis...
La vida és molt més senzilla que tot això, unes mans, una aroma, un somriure... un sentit...
El sentit de totes aquelles coses que es mouen al nostre al voltant i que no fa falta posar-los nom perquè perderien l'essència del que som.
Una matinada, una nit fosca, una tempesta de sorra, una ona de tendresa en el silenci d'uns llençols..
És el que som...
Viure sense la necessitat de pujar als núvols, ni d'enterrar-nos en el llot, simples i sincers , tant com per a ser capaços d'admetre que pot ser pel món no som ningú, però per a nosaltres mateixos hem de ser tot un món, perquè és la única forma d'estimar-nos com éssers humans i seguir avançant.
També jo m'he preguntat moltes vegades per què existim?
I ara ho sé ... com diu la Jana... perquè vingui algú i ens regui de tant en tant...
Marta
| ||
